Ràpidament, una persona experta en l’ús de la xarxa em va aconsellar al respecte i em va fer notar que hi havia una normativa que regulava qui pot tenir o no un perfil.

Al marge de la normativa de Facebook, que especifica que un perfil només pot representar una persona i dur el nom d’una persona, hi ha un seguit de qüestions a tenir en compte, per exemple:

• Quan acceptem com a “amic” a una empresa, organització o entitat, els estem donant accés a totes les dades del nostre perfil.
• Una pàgina no rep les actualitzacions dels seus seguidors i té accés limitat a les seves dades.

Facebook posa al nostre abast eines suficients per  limitar qui pot veure què però, en general, després dels primers dubtes, ens tornem confiats i no tenim cura de la nostra privacitat.

Tenint en compte que no sabem qui gestiona les pàgines d’organitzacions o empreses i els perfils que no pertanyen a una persona, hem de deixar-los accedir a les nostres dades?

Filed under: Facebook Tagged: De Facebook ]]> http://lidiauvic.wordpress.com/2012/01/22/de-facebook-pagina-o-perfil/feed/ 4 lidiauvic http://lidiauvic.wordpress.com/2012/01/08/mai-no-plou-a-gust-de-tothom-o-facebook-i-els-comentaris-negatius/ http://lidiauvic.wordpress.com/2012/01/08/mai-no-plou-a-gust-de-tothom-o-facebook-i-els-comentaris-negatius/#comments Sun, 08 Jan 2012 18:11:59 +0000 lidia bartolomé http://lidiauvic.wordpress.com/?p=1012 Continua llegint →]]> En ocasions, tots hem sigut crítics amb algun servei. Ho som perquè no rebem allò que voldríem o perquè no se’ns tracta com creiem que mereixem. Però, quants de nosaltres reclamem? Vull dir, reclamem com cal i en el lloc adequat? Pocs, tenint en compte que reclamar suposa una despesa de temps i una incomoditat que sovint ens costa d’assumir. És molt habitual que les reclamacions les rebin les persones que donen la cara, aquelles que ens són accessibles, les que tenim al davant en el moment àlgid de la nostra indignació. “Va amb el sou” ens diuen als que treballem de cara al públic i, obedients, ens limitem a aguantar el xàfec i a intentar no marxar cap a casa massa afectats per tot el que ens ha tocat engolir en un dia. Fer entendre, a una persona enfadada, que si no reclama utilitzant les vies adequades, la seva queixa quedarà en res, és missió impossible.

Les xarxes socials potencien la reclamació fàcil i com a professionals ens toca assumir-ho. És molt fàcil (i temptador) deixar un comentari en la pàgina de Facebook d’un servei que utilitzem i que no funciona d’acord amb les nostres expectatives. I és molt difícil saber com actuar enfront d’una queixa infundada que no s’està fent en el lloc adequat i que, per tant, no va enlloc i només serveix per a crear mala maror i desestabilitzar.

Després de patir la situació que exposo (no és el primer cop però mai no t’acostumes), en la pàgina de Facebook que gestiono professionalment, he arribat a unes poquetes conclusions que crec que em serviran per a futures experiències:

• No s’ha de contestar mai en calent i suposo que no calen més explicacions…
• Paciència, cal tenir paciència.
• Cal reflexionar sobre els objectius de la nostra tasca: si tenim una pàgina dedicada bàsicament a difondre activitats i notícies, cal entrar en discussions que van molt més enllà i que qüestionen, infundadament, les bases de la nostra organització?
• Si tenim clar que “mai no plou a gust de tothom”, hem de ser capaços d’acceptar qualsevol crítica perquè, evidentment, mai no aconseguirem agradar tothom.
• El feedback negatiu també és feedback. Mai no hem de caure en el parany d’esborrar un comentari negatiu (dins d’uns límits, està clar que no hem de permetre ofenses, discriminacions, etc).
• Si no tenim res “bonic” a dir, val més callar i deixar que els nostres clients s’expressin. Les noves publicacions relatives a la bona feina feta diàriament, generaran nous comentaris, molts d’ells positius.
• Les sortides de to (és una manera de dir-ho, hi ha coses que no s’han de permetre) generen nous seguidors. És un fet. Malgrat que són, en essència, seguidors d’un suposat líder i no nostres, ja han premut el “m’agrada” de la nostra pàgina i és possible que en algun moment, alguna de les nostres publicacions els resulti interessant i, qui sap…

En definitiva, algú parla de nosaltres i jo em pregunto si serà cert allò que diuen que ,”bé o malament, l’important és que en parlin”.

• A l’abril, vam posar en funcionament El Bloc sense nom, el bloc de la sala infantil de la biblioteca. Després d’uns mesos sense massa activitat, sembla que per fi pren forma.
• Al novembre, vam publicar el web del Punt de les Dones, una feinada que no hagués pogut fer jo sola. Ara queda el més difícil: donar-li vida!
• Hem aconseguit fer presents els codis QR a la biblioteca sense que m’hagin afectat massa les mirades de commiseració (“pobreta, massa hores davant l’ordinador, s’ha trastocat”. És broma! Gràcies Hermínia i Emili per deixar-me fer). Per cert, els codis ja corren pel món (Gràcies Javier!).
• Hem posat en marxa un pla de comunicació interna a la biblio (una de les entrades pendents d’acabar), amb quatre eines molt senzilles. Estic decidida a fer-lo funcionar!
• El Facebook de la Biblioteca, que ja té més de 800 seguidors (alguns d’ells molt crítics), ha servit d’exemple en la presentació Los medios sociales y las bibliotecas que Javier Leiva va utilitzar en una xerrada a l’Encuentro provincial de bibliotecarios de Málaga 
• Hem fet una feinada publicant guies en línia demostrant que TREBALLAR EN EQUIP ÉS POSSIBLE! GRÀCIES a tots els que m’heu seguit el rotllo!

Aquest ha estat un any complicat: trasllat de la biblioteca, final de la Diplomatura, oposicions… Moments de tensió, bronques a qui no les mereix, pànic… Però hi ha hagut molts, molts bons moments i moltes ganes de treballar. N’estic satisfeta i me’n vaig a celebrar-ho.

Feliç 2012!

Lidia B.

El codi ha estat creat a Kaywa.com

prova

Text + imatge